Comunicat #011.01

Amb les últimes notícies de l'afer Fricandonation

Són hores greus. La meva recaiguda psicointel·lectual és un fet i no ajuda a ningú —sobretot a mi— negar-ho. En la nostra darrera comunicació, amics lectors, us anunciava el meu ingrés hospitalari. Ha estat una setmana complicada, durant la qual la majoria de dies han passat sota l’efecte de la sedació i l’alienació. Estic una mica millor, però els facultatius no m’han donat encara l’alta. Només em permeten abandonar per estones controlades el centre d’internament, sempre que hi torni puntualment cada nit les 10:00 post meridiem.

Potser haureu vist que els cràpules de Segell Fosc han aprofitat aquesta desgràcia per aprofundir en les nostres dissensions i intentar, encara més, esclavitzar la meva voluntat sota els seus perversos designis. És una trampa! Tot i que el resultat de la nostra col·laboració forçada, la novel·la #Fricandonation, pot semblar un potent al·legat contra l’establishment mafiós que governa el país i la degradació total de la identitat catalana, el cert és que és només un mecanisme de substitució. Només es volen carregar els fills de puta actuals per posar-s’hi ells, que encara són pitjors.

Però no puc negar res del que transmeten al seu Comunicat 011. Tot i passat per la seva maligna concepció del poder, és veritat que han aconseguit retenir-me i em tenen sota un règim d’estricta observació, administrant-me còctels de drogues que temo que em deixaran profundes seqüeles mentals. Les nits són llargues i el deliri creixent. Ahir a la nit, després d’una dura jornada de promoció de la novel·la (per fer això sí que em permeten sortir de la reclusió) em va visitar Sophie Saignant, que és la femme fatale protagonista de Fricandonation i se’m va eixarrancar damunt de la meva pobra cigala esllanguida per la profusió d’antidepressius. Després es va convertir en el fantasma de l’aiatol·là Khamenei i em va dir que tranquil, que ell me la tornaria a posar dura i que guanyarem la Jihad o Guerra Santa contra l’opressor imperialista. Llavors ja vaig poder dormir un parell d’horetes.

Escric aquestes ratlles com un prec. Mentre es vagin venent llibres i no us oblideu de mi la meva integritat física està més o menys garantida. Quan s’acabi la promoció i m’hagin espremut, la meva vida no valdrà res i no tindran cap escrúpol per desfer-se de mi. Compreu Fricandonation, si no és per llegir-la com a mínim servirà per salvar-me. Cada llibre pot significar una valuosa setmana més d’un escriptor català en aquest món cruel.

Us deixo un vídeo com a prova de vida del meu segrest. Ahir, escortat pels albanokosovars Max i Dimitri, em va recollir una limusina negra i em va portar a TV3. Sota coacció i els efectes de la medicació vaig poder articular un discurs (dictat) coherent davant de l’Helena Garcia Melero i la Maria Nicolau. Però mireu-me els ulls: són d’algú que no està bé. Que no us enganyin les aparences. Miraré, d’amagat, de continuar-vos escrivint.

Ajudeu-me.

MqB