Carta #0.1

En defensa del meu honor davant de les acusacions de Segell Fosc

He vist que la pueril organització Segell Fosc surt amb uns quants ciris trencats i té ganes de buscar-me la boca en un comunicat que ha fet públic en aquest mateix mitjà, diguem-ne Substack Catalunya.

Demà es publica Fricandonation, una novel·la que, no amago en cap moment, he escrit a partir d’uns documents pretesament secrets que aquesta organització criminal de broma em va fer arribar. Jo m’hi vaig prestar, únicament i exclusiva, per la pasta que em van oferir. En cap cas perquè cregui que serà l’esca de cap revolució. Això fa riure.

Després de llegir la carta mencionada de Segell Fosc, i com que sóc un al·ludit directe, em veig amb la necessitat d’aclarir algunes coses a fi que la meva audiència no malinterpreti res.

En primer lloc, heu de saber que ens trobem davant d’una colla de bojos desvagats, megalòmans i ressentits, escopits dels àmbits de poder del país i de l’establishment. Han sentit tocar campanes, disposen d’un parell d’informacions privilegiades i es pensen que amb una mica de pa i circ desmuntaran l’entramat de relacions que sosté l’economia i el teixit social de Catalunya. Espòiler: no faran res i acabaran, com a molt, amb els peus encofrats en ciment i sent aliment per als peixos sota el Pont del Petroli de Badalona.

Com ja els vaig comunicar en iniciar la nostra dissortada col·laboració, de la qual naturalment em penedeixo, l’únic que es podia fer amb els wikileaks de pa sucat amb oli que em fan filtrar era una novel·leta d’entreteniment. I això vaig fer i això és Fricandonation. Qualsevol pretensió de “fer caure torres més altes” és ridícula i infantil, com tothom ja ha vist. És per això, perquè la irrupció de Segell Fosc no ha tingut cap mena de ressò, que ara intenten vampiritzar el meu espai virtual i el meu prestigi indubtable com a creador literari.

No feu cap mena de por, senyors de Segell Fosc, això en aquest país està reservat a La Caixa, La Vanguardia i el PSC. Només feu pena.

I no tinc res més a dir més enllà que deixeu de tocar-me els ous amb carallotades.

Atentament

Miquel Bonet